L'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua municipal, és un dels impostos que més consultes genera quan algú ven un pis, l'hereta o el rep en donació. I també un dels que més ha canviat els últims anys arran de diverses sentències del Tribunal Constitucional.
Hi ha dues situacions clarament diferenciades en què es pot reclamar. La primera és quan es transmet un immoble sense obtenir cap guany real —és a dir, es ven o s'hereta per un valor igual o inferior al d'adquisició—: en aquests casos no s'hauria de pagar l'impost, i si ja es va pagar, se'n pot sol·licitar la devolució dins del termini de prescripció de quatre anys. La segona situació és quan la quota pagada amb el mètode objectiu (el que apliquen per defecte molts ajuntaments) resulta superior al guany patrimonial real obtingut, cas en què es pot optar per tributar per l'increment real, normalment inferior.
És fonamental revisar la data de la liquidació o autoliquidació, ja que determina si el procediment adequat és un recurs de reposició, una sol·licitud de rectificació d'autoliquidació o una reclamació de responsabilitat patrimonial, cadascun amb terminis i requisits diferents.
En el cas d'herències, moltes famílies assumeixen que la plusvàlua municipal es paga sempre, sense comprovar si el valor de l'immoble en el moment de l'herència és realment superior al que tenia quan el va adquirir el causant, cosa que en zones on el mercat immobiliari ha baixat o s'ha mantingut pla pot suposar que no correspongui pagar res.
Des de Badia Advocats i Economistes revisem les liquidacions de plusvàlua municipal dels nostres clients a Tarragona, calculem si hi ha base real per reclamar i, en cas afirmatiu, gestionem tot el procediment davant l'ajuntament corresponent.